La millor amiga

Ha arribat un punt en que ja no saps qui ets ni què vols. Fa temps que estàs perduda. Ets tu entre molta gent i entre ningú. T’has equivocat però no es pot tornar enrera. Les coses no estan sortint com esperaves. Sents que no vius, que cada dia és igual. De vegades penses que no val la pena aixecar-se. Només tens ganes d’estar-te al llit tot el dia. No esperes res. Has assimilat que no tens dret a que et passin coses bones, ni a sentir felicitat, amor, ni a que algú t’abraci quan ho necessites. Abans pensaves, quan acabarà aquesta angoixa? però ja ni t’ho demanes. Forma part de tu. La teva inseguretat et va portar a triar el camí equivocat per no decepcionar a ningú i, algú t’ha donat les gràcies? Has aprés que tot té un principi i un final, que la gent va i ve. Ara mateix, només tens la certesa de tenir una amiga segura, na Soledat, amb la que ja tens tanta confiança que has arribat a dir-li Sole.

T’acompanya des de la teva infància. El primer cop que la vares veure va ser quan eres molt petita encara, quan vares perdre a una de les persones més importants que han passat per la teva vida. Anava i venia i veure-la de tant en tant no et molestava. Estar amb companyia de na Sole de vegades està bé. Però des de fa un temps, s’ha convertit en la teva millor amiga. És l’única que t’entén i per això no t’abandona. Però estàs cansada d’ella, ja fa bastants anys que la veus pràcticament cada dia i comences a no aguantar-la. Li dius que se’n vagi. Si ho fas cridant, et dedica un mig somriure irònic i fa veure que se’n va. Abans et feia cas, darrerament només ho fa veure. Quan sents que les coses comencen a anar bé i creus que ella se’n ha anat per sempre, saps que ja no se’n va del tot, que s’amaga i et vigila perquè intueix que la teva alegria és passatgera, que no durarà gaire. Espera ansiosa el teu fracàs. Fa poc, amb la seva mirada et va deixar ben clar que, de moment, no et desfaries d’ella. Em necessites massa, et va dir, ben tranquil·la, i donant-te a entendre que, de moment, la teva sort no canviaria.

Un dia, t’asseus al sofà de casa i mires les fotos de quan eres petita en que hi surts somrient, alegre. Arribes a les fotografies de fa uns anys, poc abans que na Sole no et deixàs ni a sol ni a ombra, en que apareixies guapa, jove, radiant, plena d’espectatives. Tanques l’àlbum. No vols veure les que venen després. T’aixeques i et mires al mirall. Han aparegut els primers cabells blancs. Ja no t’arregles. No et cuides. Unes bosses davall els ulls comencen a agafar forma, juntament amb certes arrugues de la cara. Molt pics t’han dit que tens els ulls tristos, però ara se te noten més que mai. Estàs envellint abans d’hora i veus com tu ja no ets qui eres, no reconeixes el teu rostre perquè cada vegada s’assembla més al de na Soledat amb la que t’estàs convertint, i quan te n’adones, no ho pots evitar i plores. Aviat et transformaràs en ella.

About these ads

11 responses to “La millor amiga

  1. Va, goso preguntar, fa dies que ho penso: vius/et
    dediques a escriure o una cosa així? Ho fas bé.

  2. Moltíssimes gràcies per les teves paraules! No em dedico a escriure encara que m’encantaria! ;)

  3. Vaja…realment comuniques molt bé.

    Trobes les paraules adients les files i dius sense divagació. Un text dur però bonic. Caram mi he vist un xic reflectida…no tinc canes que encara em queda temps però els sentiments expressats són ben bé els que algunes voltes he tengut. I, ostres sorprén i espanta….però si més no saps que no estàs sola.

    Felicitats. M´agrada com escrius.

    Endavant i salut.

    Ah!! i dona records a ses illes!!! ;-D

  4. Jo, el de sempre

    L’he trobat impresionant i dramàtic. M’ha colpit el cor.

    Ànim. Res es per a sempre

  5. Este sí que es mi biografía,es más que identificarse con un escrito.
    He tenido la necesidad de volver atrás en tu blog y me lo he encontrado,ya habia olvidado que estaba.En cuanto pueda lo imprimiré, pero podías tú firmármelo y mandármelo por mail,sería bonito.
    En cuanto aparezca dentro de tí un personaje acabará saliendo esa historia maravillosa que tienes dentro,algo mágico ocurrirá ,será una situación,una necesidad,un paisaje…algo hará que le des forma a todas esas historias que llevas dentro.Gracias.Un beso

  6. NO se com he vingut a parar aqui ,pero he vist aquest text i m’ha entrat curiositat per llegirlo.
    M’ha semblat impressionant, fabulós, maquíssim,………m’ha emocionat!!!

    Enoravona per el escritor/a!!!!!!!!
    Bona nit!!

  7. Gràcies, queralt, per les teves paraules i per passar-te per el meu bloc. Benvingut! ;)

  8. mencanta i per mala sort, a egades m’hi sento molt identificada. transmets molt be a traves de les paraules. Una abraçada. Gràcies per aquest magnífic text

  9. Moltes gràcies per les teves paraules, Mariona! M’han fet molta il·lusió :) Gràcies per passar-te per aquí i comentar.

    Una abraçada ;)

  10. A mi aixo ma passat però gracies per escriureu, reconforta molt.

    Series una gran persona escribint coses dramatiques =)

  11. Laura, moltes gràcies per les teves paraules! M’han alegrat molt, de debò, com també que l’escrit te reconforti :)

    Una abraçada!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Canvia )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Canvia )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Canvia )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Canvia )

Connecting to %s