Com que darrerament (i no ho faig amb intenció), escric sobre dones (Katharine Hepburn, Marjane Satrapi o Amélie Nothomb), i fa temps que no xerr de pintura, avui parlaré d’una de les grans de l’estil art déco: Tamara de Lempicka (1898 aproximadament-1980).

        

Artista que va destacar sobretot durant els anys 20 i 30 del segle XX. El seu estil és bàsicament cubista. Destaca per els retrats, majoritàriment de dones, a les que pintava amb curves, seductores, sensuals, mentre que els pocs homes que hi figuren en la seva obra els plasmava més aviat tristos i una mica sinistres. Per Lempicka, els homes eren bàsicament, segons va dir, animals de companyia.

Va dur una vida molt interessant, quasi de pel·lícula, fet que va fer que, en el seu moment, la seva vida fos molt més important per a la gent que no pas el seu treball com a pintora, quedant la seva obra en un segon terme. Però, qui va ser Tamara de Lempicka?

Se la va definir sempre com una dona lliberal, independent, insolent, autoritària, femme fatale, exòtica, divertida, depressiva, narcisista, insolent, moderna, bisexual, elegant…

Llocs com Varsòvia, Moscou, Paris, Milà o Nova York formen part de la seva vida. A on comença la realitat i on la llegenda sobre Tamara és mal de dir. Els rumors deien que participava d’orgies en festes a on regnaven l’alcohol i les drogues, que va tenir la intenció de cremar el Louvre amb uns amics durant una nit boja…

            

Durant el dia, es feia passar per una dona respetable, en canvi als vespres es transformava freqüentant cabarets. Es pot dir que tenia dues personalitats. Tamara era una persona d’una gran religiositat però, al mateix temps, tenia un insaciable desig sexual que la varen fer estar en constant conflicte amb ella mateixa al llarg de la seva vida.

A l’any 1939 deixa França per viatjar cap als Estats Units, fugint del nazisme. Va conèixer el Hollywood dorat i es va envoltar d’actors de la talla de Greta Garbo, Mary Pickford, Tyrone Power o Charles Boyer. És durant aquests anys quan comença la seva decadència com a pintora. Passa els darrers dies de la seva vida a Cuernavaca, Mèxic, a on mor.

Les seves pintures magistrals, juntament amb la vida intensa que va dur, han mantegut viva la llegenda de Tamara de Lempicka, consagrant-la com una de les artistes més importants del segle XX.