No em diguis que és un somni…

A contracorrent

21 Maig 2007 · 7 Comentaris

Em queden poques pàgines per acabar el còmic Persèpolis de l’autora iraniana Marjane Satrapi. No he pogut esperar a acabar-lo per poder-lo comentar perquè, a part d’enganxadíssima, estic entusiasmada. Me’l varen regalar per el meu aniversari, fa prop d’un mes. Reconec que no coneixia a Satrapi ni la seva obra però, de seguida que acabi Persèpolis i tengui una mica de temps lliure, aniré a comprar els altres dos còmics editats al nostre país: Brodats i Pollo con ciruelas (aquest darrer no està publicat, encara, en català).

Persèpolis és l’autobiografia de Marjane a on ens narra part de la seva infància i adolescència. La història comença a partir del 1979. El fort règim islamista i la contínua inestabilitat política i social a l’Iran, contrasta amb les idees progresistes del seus pares que sempre la varen educar a l’estil occidental. Això la porta a revelar-se, a reflexionar, a llegir i voler saber, a anar a manifestacions perilloses…

                                     

La seva inquietud fa prendre al seus pares la decisió d’enviar-la a Àustria, a on la major part del temps es sentirà fora de lloc. La història segueix però de vosaltres depèn saber com acaba.

Persèpolis ha guanyat nombrosos premis com el prestigiós Premi Angoulême a França, a on el seu còmic ha estat tot un èxit de vendes i del que ja s’està preparant una pel·lícula.

Els dibuixos del còmic no són de gaire bona qualitat, més aviat recorda el traç d’un infant petit, i pot ser això pot provocar una mica de desconfiança a l’hora de comprar-lo. Però diré que més que un inconvenient, és una virtut de Marjane, en aquest cas. Com ja he dit, l’obra ens explica part de la infància de la seva autora, i el dibuix només fa que els lectors veiem les seqüències a través dels ulls de la nena petita que va ser Satrapi. Per tant, a una història que és molt dura (d’aquestes que et fan pensar), ella li dona un toc d’innocència, ironia i, fins i tot, d’humor. El recomano moltíssim. Encara que no us agradi llegir còmics, val la pena pegar-hi una ullada. De debò.

                   

Categories: Còmics

7 respostes fins ara

  • leanan // 21 Maig 2007 a 6:51 | Respon

    pollo con ciruelas també és un gran còmic, llegeix-lo si el trobes!

    el de brodats no me l’he llegit..

  • caterina // 21 Maig 2007 a 14:23 | Respon

    Gràcies per el teu comentari leanan!
    M’apunt les teves recomanacions ;)

  • Jota // 23 Maig 2007 a 13:29 | Respon

    Tot i que no és exactament en la linea de Persepolis, et recoman “Maus”, d´Art Spiegelman, on l´autor explica les vivències del seu pare, un jueu de Polònia, durant la Segona Guerra Mundial. Si no te´l vols comprar, si vols, te´l puc deixar. Està bastant bé

  • Jota // 24 Maig 2007 a 13:17 | Respon

    Per cert, per Cannes han projectat la pel·lícula d´animació de “Persepolis” i a Irán ja hi han hagut protestes, per variar.

  • caterina // 24 Maig 2007 a 14:44 | Respon

    Sí? Avui he acabat el còmic i m’ha encantat!!! Gràcies per regalar-me’l Jota! Això vol dir que la pel·lícula aviat la faran aquí. Quines ganes que tenc de veure-la!!!

  • Jota // 19 Setembre 2007 a 20:36 | Respon

    Respecte a l´estrena de la pel·lícula a Espanya, acab de llegir que l´estrenaran dia 2 de novembre. Ja queda menys.

  • Eloy // 20 Maig 2008 a 16:43 | Respon

    Acabo de llegir els còmics de Persépolis i m’han encantat. Una barreja entre Mafalda i dona iraniana. Absolutament genial. He de buscar els altres.

Feu un comentari