Les meves nits a Nova York

           

Ja són moltes les nits en que somio que estic caminant per els carrers de Nova York. Deu ser perquè la darrera imatge del dia que veig en apagar la llum, abans d’anar a dormir, és el meu poster panoràmic de l’Skyline de Manhattan, penjat a la meva habitació. Són molts anys desitjant anar-hi. Abans, el problema era la falta de diners. Ara ho són el temps i algú que m’hi acompanyi. Fa un temps, vaig passar per una agència de viatges. A l’aparador hi havia una molt bona oferta per anar-hi i una fotografia fantàstica de l’Empire State. Vaig decidir entrar-hi només per demanar informació. Per un moment estava emocionada com feia temps que no ho estava, i vaig voler enganar-me durant uns minuts per tal de convence’m que anava a comprar els bitllets per anar a Nova York! Però la cosa no va passar d’aquí. Malgrat que fos un viatge organitzat (i no és un estil de viatjar que m’agradi perquè m’estim més anar per lliure), vaig entendre que si no era d’aquesta manera, no hi aniria mai, i més si tenia intenció de viatjar sola. Però els pares… be, ja us podeu imaginar quina va ser la seva resposta quan els hi vaig comentar per viatjar a la ciutat dels gratacels.

I per què tantes ganes de visitar la ciutat? Realment, no sé quan me va començar aquesta fixació per Nova York. Supòs que han estat un cúmul de coses com; la seva arquitectura. Poder pujar a l’Empire State i sentir que voles. La cultura que desprèn cada racó dels seus carrers amb les seves cafeteries, bars i tendes, sobretot, com no, Tiffany i imaginar que, quan mires l’aparador tens just devora a l’Audrey Hepburn. El jazz. La quantitat de races diferents que s’hi troben i tots conviuen en perfecta harmonia. Reviure les escenes de Sex and the city. Estirar-me a l’herba de Central Park un dia asolejat. Trepitjar el mateix asfalt que Paul Auster i poder recrear el seu Brooklyn Follies. Saber que puc trobar al Woody Allen caminant, com els hi ha passat a molts dels que han estat allà, i recordar les fantàstiques històries que ens ha contat sobre la ciutat mitjançant les seves pel·lícules: Manhattan, Annie Hall, Manhattan Murder Mystery…

A part de tots aquests motius, en tenc un que me va succeir el mateix 11 de setembre de l’any 2001, dia dels atemptats, i que té a veure amb jo i la ciutat però que m’estim més no contar perquè em fa una mica de cosa. Des de llavors, sent una connexió especial amb Nova York. Podria ser que la visiti algun dia i no m’agradi i em decepcioni perquè ho he idealitzat tot massa, o be el contrari. Esper poder anar-hi per comprovar-ho, malgrat que de moment, com em passa moltes nits, no deixa de ser un somni…