Molts dels que vareu ser seguidors de Sex and the city segur que ja heu endevinat, per el títol, que avui parlaré d’aquesta sèrie però no de la sèrie en concret (ja tendré temps per fer-ho un altre dia), sinó del dilema que va tenir Carrie Bradshaw, paper interpretat per l’actriu Sarah Jessica Parker, durant pràcticament les sis temporades. Amb qui quedar-se? Big o Aidan?
Big és el que la du de cap. És inmadur, egoista, no es vol fermar amb ningú, li agrada la llibertat que té sent solter, és atractiu, femeller, capritxós i imprevisible. Na Carrie fa el possible per oblidar-lo, 
encara que no ho aconsegueix. Malgrat els seus defectes és l’home que la fa sentir viva, que la fa riure… I molts erem els que desitjavem que acabassin junts, malgrat aquest “ara t’estim i ara no” per part del senyor Big, que l’hi va fer passar les mil i una a la pobra Carrie. Big és un home amb encant, carisma. No se li pot negar. D’aquests que tenen alguna cosa i que, encara que saps que no et convé i que a la llarga et farà mal, te deixes endur. Porten una relació apassionant, intensa, en la que per molta separació que hi hagi entre ells dos o altibaixos, sempre hi ha una connexió especial. Però, compensa una relació d’aquest tipus per molt que t’estimis a aquella persona? Hauriem d’escoltar més sovint al cap, la nostra part racional que ens diu el que està be del que no, i no tan sols el que ens dicta el cor, per tal de protegir-nos una mica?
La cara contrària de Big és Aidan. És un al·lot tendre, sensible, atent, agradable, dels que quan estimen a algú estimen amb totes les seves forces. Seria el més proper al q
ue podriem anomenar com l’home perfecte. És més madur. Al manco sap el que vol i una sap el que podria esperar d’algú com ell. Però li falla aquest punt canalla que té Big i que tant ens agrada de vegades en un home, tal com li succeeix a na Carrie. La relació amb ell és més tranquil·la, més previsible però al cap i a la fi, no és millor així?
Jo ja vaig tenir el meu Mr Big particular. Mai et prometia res però tampoc et deia que no. Estava tan cega que vaig deixar algun que altre possible Aidan per el camí. I ara, he arribat a un punt en que ja estic marejada de donar voltes i més voltes, de patir, de sentir tantes emocions contradictories alhora. Ja no vull més marxa. Vull aturar-me i trobar un Aidan. Un Big a la vida real és més aviat un problema perquè, encara que un dia es desperti (cosa que no sol passar), i et digui que s’ha equivocat, que t’estima, no us quedaran sempre dubtes i pors per el que va fer en el passat? Val la pena una relació per patir encara que sigui per estar amb algú a qui estimes amb bogeria? A certa edat, les persones no canvien. Penso que evolucionen segons les circumstàncies i la seva forma de ser, però la base sempre és la mateixa. Potser m’equivoc…
Al final diuen que a certa edat, a les dones ens agraden més i acabam triant els bons al·lots que no pas els dolents a l’estil Big. Esper que així sigui.
Idò, què en penseu? Un Aidan o un Big?
Maig 15, 2007 at 2:34 pm
Pues yo tengo la suerte de tener una mezcla, pero prefiero que el punto canalla no sea muy protagonista….. :__)
Los extremos son peligrosos, ni tan corto ni tan largo, pero es dificil encontrar la combinación, de todas maneras habrá que tragar con algo que no te guste, la clave es que aquello que no te gusta, te arranque alguna sonrisa tipo “pero como puedes hacer esto? o decir esto?” y que te contesten… “calla que se que te gusta xD” jajajajaajajaja…
Hoy en dia, es complicado encontrar de primeras a la mezcla al gusto. Creo que en general, todo el mundo anda muy perdido y los que estamos emparejados, siempre nos tenemos que repetir la frase de “el amor es eterno mientras dura”, pero si dura… pues dura! hasta cuando? pues si evolucionamos en la misma dirección tendremos más posibilidades de seguir compartiendo vida, nunca se sabe cuando puede dar un giro tu vida.
En esta vida lo único seguro es …. todos lo sabemos.. no quiero rematar este post con nada triste ;)
Maig 16, 2007 at 1:55 am
Anem a veure… jo n’estic d’acord amb na “yamy” amb es tema de que lo ideal és trobar l’equilibri,pero precisament per això pq es tracta d’un ideal és tan mal de trobar. Tal i com ho veig jo, ses al.lotes tenim tendencia natural a enamorarnos bojament dels Bigs, i jo apost per ells!!! si!! però crec q els bigs tenen un temps de caducitat per dirho d’alguna manera…és a dir,tenen el seu moment.”Te fan sentir viva” es sa frase que m’ha agradat més (segons na cate ens comentava) i esque és vera, ells son sa teva sal! t donen aquesta certa emoció,una certa inestabilitat que a certes edats cercam, i com dic, a certes edats…pq ses al.lotes evolucionam,i no vull dir amb això que els Bigs no evolucionin (però no al nivell que ho feim ses dones)…però si que nosaltres ja no cercam la mateixa inestabilitat que abans,ara el nostre rellotge biologic ja ens demana un Aidan.Un Aidan que ens estimi i ens doni certa tranquilitat,sense haver de patir de si sen anirà amb un altra o si farà qualsevol bojeria. Seria una mica frase feta feminista en plan: a ellas las admiran en las revista spero a nosotras es a quien queiren en casa…idoi amb això pens el mateix. Noltros el q feim es “usar” un Big,passa run bon rato,disfrutar… per despres acabar amb un Aidan,realment el que acabam preferint é sun Aidan.
Per experiència propia vos diré que per acabar amb un Aidan abans és interessant que vos deixeu endur per un Big,així valorau.Això sí,pensau en coneixer tots els Bigs q volgueu pq una vegada topeu amb n’Aidan pensau que serà per sempre ;)
besos !!!
Maig 16, 2007 at 3:08 am
Esto del “calla que se que te gusta” es muy bueno jajaja. I sí asun! Tens raó en això de que per valorar un Aidan abans s’ha de tenir un Big. Perquè, al revés, no és possible. O sí?
Maig 22, 2007 at 5:45 am
Si me dijeran pon un título al manual para conocer a los hombres lo titularía “Simplemente ellos”.
Un Aidan o un Big; es la misma cosa, cada extremo tocándose.
Evidentemente hemos de conocer ambos para saber valorar al contrario, no creo que un Aidan sea más merecedor de respeto que un Big, no pienso que te de esa seguridad que todas estamos esperando, porque lo único seguro en este mundo es el cambio.
Como bien dijo Johann W. Goethe, opinión que yo personalmente comparto: “En el matrimonio, lo único un tanto inadecuado es esa duración decidida y eterna en medio de tantas cosas móviles que hay en el mundo”. Por ello lo más seguro es que te puede abandonar tanto uno como el otro.
Yo pienso que las cosas hemos de tomarlas como vienen, yo misma no sé evitar enamorarme, no puedo escoger a éste o aquel, lo que si puedes es poner en una balanza los defectos y virtudes a ver que pesa más.
Una vez conseguí lo que muchas desearía, comprometer en una relación, larga e inolvidable a un BIG!! (con mayúsculas) y chicas, es una sensación indescriptible. Pasar noches y noches de inseguridad, hasta que un día está ahí, mirándote, diciéndote que te quiere y que esta viviendo contigo la vida que siempre soñó. Por eso soy incapaz de menospreciar a los Bigs de éste mundo, ellos también tienen su corazoncito y les digo la mejor formula de conseguirlos, es queriéndolos. Realmente, tienen el corazón dentro de un baúl viejo olvidado, lleno de polvo y telarañas, sellado con candando, dentro del sótano de un castillo, que esta hundido en el fondo del desierto.
Sin embargo, un Aida, es un refugio, es un hogar. Estos hombres tienen la virtud de hacerte creer que el amor es eso que ellos ponen en palabras, son por lo general dependientes y te inspiran un sentimiento casi maternal, son sencillamente arrulladores. Es fácil hacerles un regalo, nunca se olvidan de tu cumpleaños y si alguien te escribe un mensaje, ellos escriben dos. Son amores de fácil entrada y difícil salida, pero que siempre recuerdas con una sonrisa dulce en el rostro; sin embargo un Big, deja en tu cara una mueca indescriptible y una sensación de agotamiento, jeje.
De cualquier modo, sea Big o sea Aidan, el amor está en nosotros, a veces lo hacemos mejor o peor, a veces las circunstancias no nos acompañan y dejamos en el camino tirados tantos Bigs como Aidans.