Fa cosa d’uns quinze anys que es varen començar a utilitzar les paraules manga (còmic japonès) i anime (dibuixos animats basats en un còmic japonès qualsevol) al nostre país, diria que arrel de l’aparició de la sèrie Ranma ½ que va emetre Antena 3. És veritat que ja abans es feien dibuixos japonesos a la televisió. Els nostres pares ja varen veure Heidi o Marco al seu temps. Nosaltres, en canvi, ens iniciàrem gràcies a tv3 amb el Dr.
Slump, Fly, Musculman, Bola de drac…, cap a finals dels anys vuitanta, i uns anys després seguirem amb Tele5 que ens va oferir Campeones o Oliver y Benji, Bateadores, Juana y Sergio, La panda de Julia, etcètera. Però amb Ranma ½ és llavors quan molts pares s’adonaren que dibuixos animats no era igual a sèrie per a nens. A mi, particularment, ells mai em van dir res ni em van prohibir que veiés Ranma ½ . Com a molt vaig sentir algun comentari desacreditant aquells dibuixos. Tot i així, suposo que no em veien amb cap intenció de posar-me a imitar a cap dels protagonistes, com ara posar-me a saltar, de cop i volta, per les teulades de les cases o bé realitzar un striptease integral davant els demés.
Però com oblidar a personatges tan únics (crec que és la paraula més adient), com les pesades de la Shampoo i l’Ukyo, el despistat del Ryoga, el patós del Mousse, el Genma Saotome que es transformav
a en un ós panda o el pervertit del vell Happosai? Me’n deixo moltíssims, ho sé! S’ha de reconèixer que la creadora de Ranma ½, Rumiko Takahashi, deu tenir una imaginació desbordant per haver sabut crear una història tan plena d’aventures, tan divertida i tan genial, i amb uns personatges tan surrealistes i estrambòtics. Una de les característiques per les quals va destacar l’animació va ser per lo innovadora que era. On s’havia vist mai a gent que només amb el contacte de l’aigua es transformessin uns en un porquet, altres en panda o bé en una moixa? La metamorfosi més divertida era la que patia el propi Ranma passant de ser al·lot a al·lota en un tres i no res. Es diu que Takahashi va crear una nova forma d’explicar 
històries d’amor. Em refereixo concretament a aquella en que els dos enamorats es neguen a confessar-se el seu amor mutu i es dediquen a demostrar-se més aviat el contrari, com indiferència i, fins i tot, despreci. I amb una relació com aquesta ens vam empassar un capítol rere l’altre, enganxats, per saber si al final Ranma i Akane es confessarien el que sentien l’un per l’altre. I ho van fer? La resposta la trobareu als còmics, no a l’animació, degut a que l’anime va finalitzar en el tom número vint-i-dos del manga quan n’hi ha un total de trenta-vuit.
Ara podeu disfrutar de Ranma ½ en dvd, a part dels mangas que hi ha al mercat. Jo era molt fan de la sèrie quan la varen emetre per primera vegada. Tenia pòsters, capítols gravats en vhs, bandes sonores, pins, còmics… Alguns us preguntareu perquè no he explicat Ranma ½ a l’apartat còmics. Al Japó, primer surt el manga al mercat i d’aquí es fa després l’animació. Al nostre país, en canvi, el procés ha estat més aviat quasi sempre el contrari, així que la majoria varem descobrir abans l’anime que no pas el manga. A molts Ranma ½ ens va agafar ja crescudets, jo ja devia tenir uns onze o dotze anys, i és més que probable que aquesta sèrie es pugui considerar, per a alguns de nosaltres, com una de les darreres sèries d’animació que varem veure a la nostra infància, tot i que d’infantil no tenia res!
