Què passa per l’illa

What song are you listening to? és un breu reportatge que se roda actualment a ciutats d’arreu del món. Se demana a la gent que va pel carrer escoltant música quina cançó té posada en aquell moment. Potser no li trobau la gràcia però pens que el reportatge té el seu què. El de Palma està molt ben filmat, veus la diversitat de gent que hi ha i també alguns dels seus carrers més emblemàtics. A més, a diferència del vídeo de Barcelona, en aquest apareix una cançó en català. Voleu saber quina?

A banda del judicis per corrupció que hi ha ara mateix i el cas Urdangarín, en política la cosa per Mallorca està mogudeta. També pel que fa al tema de la llengua. Això és el que va passar fa uns dies a Sa Pobla, a les festes de Sant Antoni, quan el president de les Illes Balears, José Ramón Bauzá, va fer acte de presència. Però no podran amb nosaltres. Visca el català!

Una foto curiosa que m’han enviat des d’un Starbucks de Manhattan (Nova York). M’encanta!!!

P.D.: Després de mooolt resistir-me malgrat que tothom m’explicava els seus avantatges i que en el meu cas me convenia tenir-ne un, finalment he caigut en la temptació del Twitter: http://twitter.com/caterinacortes. Encara estic molt verda i no m’acab d’acostumar. Poc a poc…

Blogaires en paper

No fa massa que vaig fer la ressenya del primer llibre en solitari del blogaire Josep Manel Vidal. Poc a poc altres blogaires estan tirant pel mateix camí que ell, concretament dos que també fa molts anys que llegesc (uns quatre o cinc). Pas a presentar a continuació les seves obres. 

Somni de l’espill 1436td* Arxius Ocults Volum 2001 ha estat per a mi una de les lectures sorpreses d’aquestes festes. Jordana Yontney escriu la història desvetllada per Dana Jordà. Una història a moments fantàstica i increïble, amb detalls que poden recordar als llibres de ciència-ficció, però amb uns personatges tan humans i tan propers que semblen reals. La narració enganxa. Aquest és el primer llibre que formarà part d’una trilogia. La segona part està en procés d’escriptura. Recoman la novel·la i, a més a més, està molt ben escrita! Si el voleu comprar només heu de clicar AQUÍ. Visitau el blog L’espill de na Jordana, de Jordana Yontney. Trobareu uns posts preciosos, tendres, emotius, que segur que no vos deixaran indiferents. A mi m’encanta el seu espai i per això ja fa anys que la seguesc.

Per altra banda, aquests dies també hi ha hagut lloc per a la poesia. Me referesc a un llibre que fa poc que acaba de sortir i que mos arriba des del País Valencià: Quadern de sal de Carles Mulet, que ja era escriptor i poeta molt abans de ser blogaire però que jo vaig descobrir-lo arrel del seu blog. Difícil no quedar hipnotitzat amb els seus poemes i la sensibilitat que desprèn en cada un d’ells, obligant-te a llegir-los a alguns més d’un pic per tal d’endinsar-te de nou entre lletres que transmeten calma, serenor, plaer, talment com si les ones de la mar t’estiguessin acaronant. Quadern de sal el podeu demanar a les vostres llibreries o bé comprar-lo a través de la mateixa editorial EDICIONS 96. Recoman també el blog de l’autor Nausica que segur que vos agradarà tant com a mi, especialment si sou amants de la poesia. Acab amb un petit fragment d’un poema que podreu llegir sencer al llibre de Carles Mulet.

RERE EL TEU CABELL M’EXTRAVIO

brell negre llarg, rere la nit,

fi  de trajecte un cafè amarg

i una tauleta enretirada

 

Passen els combois i a l’andana

la gent minva i l’ombra s’eixampla,

em bec l’últim glop del cafè

i n’escodrinyo el fosc solatge…

Les millors lectures i el millor cinema del 2011

Des d’un punt de vista personal, evidentment, i tal com ja vaig fer l’any passat aquests són els llibres que més m’han agradat dels que he llegit enguany, per diversos motius: perquè m’han enganxat (com La saga de los malditos, El nom del vent, Natura quasi morta i La dama del llac), perquè m’han emocionat (Un matrimonio feliz, Afirma Pereira i La historia del amor), perquè m’han sorprès i perquè m’han fet pensar (La pesta i Contes). I sobretot perquè tots ells, i altres que no he afegit en aquest post, han aconseguit evadir-me de la realitat durant una bona estona. Si clicau damunt les portades accedireu a la fitxa de cada llibre.

LLIBRES

                                 

LA SAGA DE LOS MALDITOS                    CONTES                                LA DAMA DEL LLAC
         (Chufo Lloréns)                          (John Cheever)                        (Raymond Chandler)

 

                                 

       EL NOM DEL VENT                               LA PESTA                       NATURA QUASI MORTA
      (Patrick Rothfuss)                          (Albert Camus)                          (Carme Riera)

 

                                 

   UN MATRIMONIO FELIZ          LA HISTORIA DEL AMOR                  AFIRMA PEREIRA
         (Rafael Yglesias)                         (Nicole Krauss)                         (Antonio Tabucchi)

 

Per primer pic també he decidit fer el mateix amb les pel·lícules que he vist al cinema i que crec que valen la pena: algunes per la tendresa de la seva història, altres per lo ben filmades que estan, també per fer-me reflexionar i, especialment, pel gran guió que hi ha darrere de cada una d’elles. Si clicau damunt cada cartell podreu veure els seus tràilers.

PEL·LÍCULES

                                

                         MIDNIGHT IN PARIS                      CARNAGE – Trad: UN DIOS SALVAJE
                               (Woody Allen)                                           (Roman Polanski) 

 

                                  

                      LES PETITS MOUCHOIRS                    HAPPY THANK YOU MORE PLEASE          Trad: PEQUEÑAS MENTIRAS SIN IMPORTANCIA                  (Josh Radnor)
                          (Guillaume Canet) 

 

                                  

                            UN CUENTO CHINO                              LES AVENTURES DE TINTIN
                       (Sebastián Borensztein)                                 (Steven Spielberg)

 

M’han oferit col·laborar al blog L’illa dels llibres i al nou diari digital Diari Gran del Sobiranisme, fent ressenyes literàries al primer (en el qual ja escric des de fa un temps) i al segon escrivint sobre cultura però també sobre societat i política de Mallorca i de les Illes Balears, temes que per a mi són nous i tot un repte. La meva darrera ressenya a L’illa dels llibres: La dama del llac de Raymond Chandler. I la primera al DGS: Sóc de les Illes? O sóc Mallorquí? Menorquí? Eivissenc? O Formenterenc? Contenta i il·lusionada que m’ho hagin demanat!

P.D.: Fa uns dies que l’editorial va enviar-me la portada definitiva de la que serà la meva primera novel·la breu. M’agrada! Esper que al gener com a tard pugui anunciar finalment la seva publicació.

Xina!!!

Ha estat un viatge intens aquest que acab de fer per la Xina visitant moltíssim en poc temps. Tres ciutats: Beijing, Xi’an i Shanghai.

Beijing, una ciutat de trenta milions d’habitants que tot i que ha crescut molt en els darrers anys, especialment després dels jocs olímpics, la seva societat segueix sent força tradicional. Xi’an, vuit milions d’habitants, té una història interessantíssima al darrere, amb un barri musulmà preciós que se remunta a l’època de la ruta de la seda i una muralla en perfectes condicions que encara envolta el que és la part antiga de la ciutat. Shanghai, prop de vint milions d’habitants han vist construir els seus primers gratacels en poc menys de vint anys, entre ells el Shanghai World Financial Center el tercer més alt del món, després del Burj Dubai i el Taipei 101, amb uns 104 pisos i amb unes vistes impressionants (ara just devora s’està construint un edifici que ha de tenir unes 132 plantes!).

A destacar el menjar xinès autèntic. Res a veure amb el que mos serveixen aquí. És una delícia i la majoria de plats són molt picants, el que a mi ja m’estava bé. És increïble com estant uns pocs dies en un lloc tan  i tan diferent pots aprendre tantes coses i com te canvia la perspectiva de tot i t’acaba fent una persona més tolerant. Xina no s’assembla a res que hagi vist abans. És un altre món. Com m’agrada viatjar!!!

BEIJING

Plaça de Tiananmen

La Gran Muralla Xinesa

La Ciutat Prohibida

Un home escrivint amb aigua poemes clàssics al terra

Fulles de tardor

Palau d'Estiu

XI’AN

Torre de la Campana

Guerrers de terracota

Carrer del barri musulmà

Home resant a Buda al Temple Budista de Da Ci’en

Dalt de la Muralla: a la dreta la part moderna i a l'esquerra la part antiga de la ciutat

SHANGHAI

Gratacels a la nit: a l'esquerra la Torre de la Perla Oriental i a la dreta, darrera l'edifici que posa Aurora, el Shanghai World Financial Center

Vistes des de dalt de tot del gratacel Shanghai World Financial Center

Basar de Yuyuan

Zhujiajiao

I una darrera foto de regal que segur que a més d’un/a agradarà:

Messi en un cartell publicitari al metro de Shanghai

Pasta amb un toc balear

Fa uns anys vaig escriure per al blog de Cuinar cada dia amb la Rosa i la Carme (hi trobareu plats molt interessants i recomanables) una recepta però que avís que no és meva: pasta (la que se vulgui) amb sobrassada acompanyada de formatge i fruits secs. És molt fàcil! Iniciarem la recepta a partir de que la pasta ja està bullida (això ho sabeu fer tots, no?):

- Se comencen a col·locar bocinets de sobrassada en una paella a foc molt baix, i res d’oli ni mantega. A continuació, se li afegeix la pasta bullida i encara calenta. Mesclar i anar posant trossos de sobrassada fins que la pasta agafi un coloret taronjós, però sense passar-se!, ja que la sobrassada frita ompleix molt.

ATENCIÓ: Aconsell que la mescla l’aneu fent, a moments, sense la paella al foc perquè la sobrassada se fregeix molt ràpidament i si n’heu d’afegir de freda la que estigui calenta, mentre, se vos pot cremar.

- Un pic servida la pasta amb la sobrassada al plat hi posam bocins de formatge tallats a quadradets (preferentment formatge maonès ja que el plat té un toc balear) i el fruit sec que haguem triat (opcional). En el meu cas normalment hi afegesc nous. I llest! El plat se pot servir calent o mig fred.

La foto mostra com vos hauria de quedar. Si ho tastau ja me deis el què. Bon profit!

P.D.: Primera recepta de cuina que penj al blog! N’hi haurà d’altres?