Mirades de cafè

És entre l’aroma d’un cafè que encara fumeja i les lletres d’una novel·la de Camus quan el veig entrant a la cafeteria. Al primer cop d’ull el confonc amb algú conegut. Deu tenir uns trenta anys. Les seves ulleres de pasta i el seu vestir elegant li donen un toc intel·lectual. És un home interessant, pens. I m’adon que me mira. Potser l’he observat massa descaradament. Retorn a la meva lectura, dissimuladament, però ja no aconseguesc concentrar-me en la història. De tant en tant alç la vista cap a la seva taula. També llegeix un llibre. Crec distingir el nom de Fitzgerald a la portada però no n’estic segura. Les nostres mirades es tornen a creuar, fixament, i aquest cop durant més segons. Un calfred me recorr part de l’espina dorsal, una sensació agradable i oblidada des de fa molt temps. No ho negaré pas: m’agrada sentir-me observada, desitjada, més encara per un home com aquell. El joc visual entre nosaltres continua. A mesura que transcorren els minuts anam perdent la vergonya per donar pas a una actitud més descarada. Ell però, inesperadament, s’aixeca deixant una cervesa a mitges. Me sona el mòbil. Un missatge. Te trob a faltar… Esbufec amb tristesa per mor d’aquelles paraules que arriben massa tard, per allò que podria haver estat i ja no serà. I esborr l’sms. Apag l’aparell mentre ell, que pensava que ja marxava, s’apropa cap a la meva taula, lentament. El cor se m’accelera. Puc seure?, me demana, m’encanta Camus. Amb el cap faig un gest afirmatiu. Vull esbrinar perquè aquell home m’atreu tant…

L.A.

L.A. no té res a veure, en aquest cas, amb Los Àngeles. Són un grup format per mallorquins que des de fa uns mesos estan conquerint amb la seva múscia a una part important de l’Estat. L.A. són, concretament, les inicials del seu líder, cantant i compositor, Luis Alberto Segura (aprofit per dir que és cosí segon meu i de pas presumir una mica, amb el vostre permís). Feia molts anys que ell ja s’hi dedicava a aquest món, formant part de varis conjunts. Però no va ser fins fa poc més d’un any que la discogràfica Universal va tocar a la seva porta. Des de llavors ell i els seus no aturen de fer gires i presentacions, aconseguint crítiques molt favorables i una gran acollida per part del públic. Per a més informació sobre els seus pròxims concerts i per a escoltar algunes de les seves cançons, podeu visitar el seu myspace.

Hands és el primer single del seu àlbum titulat Heavenly Hell. Si voleu veure el videoclip oficial només heu d’anar aquí. Vos deix amb Evening Love que m’agrada força.

Evening Love - L.A.

Frases d’Oscar Wilde

Escriptor, poeta i dramaturg, Oscar Wilde és un dels autors literaris més importants del segle XIX. Nascut a Dublín (Irlanda) al 1854, és principalment conegut gràcies a obres com El retrat de Dorian Gray, De profundis, El fantasma de Canterville, o bé, La importància d’anomenar-se Ernest. Wilde va destacar a la seva època per les seves excentricitats, la seva homosexualitat en un temps en que no era acceptada, i pel seu enginy. Va fer ús d’un humor carregat d’ironia, cínic, per tal d’entendre la vida en general i a una societat conservadora i puritana que el va acabar per marginar. A continuació, he seleccionat algunes de les seves frases més magistrals.

“A vegades ens podem passar anys sense viure en absolut i de cop tota la nostra vida es concentra en un sol instant.”

“No li deixaré de xerrar només perquè no m’estigui escoltant. M’agrada escoltar-me a mi mateix. És un dels meus grans plaers. Sovint mantenc llargues converses amb jo i sóc tan intel·ligent que a vegades no entenc ni una paraula del que dic.”

“L’experiència no té cap valor ètic, és simplement el nom que donam als nostres errors.”

“Que parlin d’un és espantós però pitjor és que no en parlin.”

“Estimar-se a sí mateix és l’inici d’un idil·li que durarà tota la vida.”

“El cinisme consisteix en veure les coses com realment són i no com es vol que siguin.”

“Per a la majoria de nosaltres l’autèntica vida és la vida que no portam.”

“Quan la gent està d’acord amb jo sempre sent que dec estar equivocat.”

Bellesa XL

No fa gaire que el dissenyador de moda Karl Lagerfeld va declarar que “ningú vol veure a dones grasses”. Les dones XL han estat des de sempre ignorades per les passarel·les i els dissenyadors provocant de rebot una important problemàtica social, especialment en les adolescents, com ara trastorns alimentaris com l’anorèxia o la bulímia. Ara la revista nord-americana V Magazine ha dedicat un reportatge a un grup de models de talles grans per tal de reivindicar que una dona pot ser sexy, atractiva i guapa encara que tengui uns quilets de més. I jo hi estic d’acord. Ja està bé de mirar-se al mirall i no agradar-se perquè sobra d’aquí o ens falta d’allà. Aquesta moda del photoshop i d’haver d’estar prim, encara que molts pics no en siguem conscients, és un altre tipus d’esclavitut que ens imposa la societat, especialment a les dones.

Perquè IB3 i TV3 es puguin veure al País Valencià

Degut a la gran quantitat de repetidors de la televisió autonòmica catalana que s’han tancat darrerament al País Valencià, des de fa uns mesos s’ha iniciat una campanya perquè IB3 i TV3 es puguin veure, lliurement, en terres valencianes. Per a saber a on estan ubicats els principals punts de recollida de signatures basta que clickeu sobre el nom de la vostra comunitat: Illes Balears, Catalunya i País Valencià. Per a més informació, podeu consultar la web de Televisió sense fronteres.

Jo ja he signat. I tu?

• Spot a IB3

• Spot a TV3

Los justos

Un hombre que cultiva un jardín, como quería Voltaire.
El que agradece que en la tierra haya música.
El que descubre con placer una etimología.
Dos empleados que en un café del Sur juegan un silencioso ajedrez.
El ceramista que premedita un color y una forma.
Un tipógrafo que compone bien esta página, que tal vez no le agrada.
Una mujer y un hombre que leen los tercetos finales de cierto canto.
El que acaricia a un animal dormido.
El que justifica o quiere justificar un mal que le han hecho.
El que agradece que en la tierra haya Stevenson.
El que prefiere que los otros tengan razón.
Esas personas, que se ignoran, están salvando el mundo.

JORGE LUIS BORGES

Cant de la Sibil·la

Cada 24 de desembre totes les esglésies de Mallorca celebren les Matines per a commemorar el naixement de Crist. El moment més àlgid d’aquesta cerimònia té lloc quan s’interpreta la sibil·la, un cant d’origen medieval en català i de melodia gregoriana (la més arcaica d’Europa), en que s’anuncia el Judici Final. Una persona, normalment nins, és l’encarregada de cantar-la vestida amb una túnica, un mantell de seda brodat, un capellet i una espasa. Per a més informació sobre els origens de la sibil·la, us podeu documentar aquí.

I ara els mallorquins volem que aquest cant sigui Patrimoni de la Humanitat! Ho aconseguirem?

Cant de la Sibil·la a la Seu