La Catosfera literària

Dissabte dia 17 de maig del 2008, es farà la presentació del llibre La Catosfera literària, la primera antologia de blogs en català, a Vallromanes, un llibre força esperat per a molts blogaires dels Països Catalans i que demostra que a la xarxa el català és una llengua que està viva, molt viva! Cossetània Edicions s’encarrega de la publicació d’aquest llibre, en que els beneficis que s’obtinguin aniran destinats a fins solidaris.

Cent posts de cent blogs escrits en català, han estat escollits per a formar part d’aquesta primera antologia, entre els quals n’hi ha un de meu, cosa que em fa especial il·lusió. És un honor compartir aquest petit racó que m’han assignat amb tots els altres noranta-nou blogaires, alguns dels quals m’aprecio especialment. L’únic que em sap greu és no poder anar a l’acte de presentació del llibre, el que és una llàstima perquè sé del cert que serà, per als que hi assisteixin, una experiència agradable i inoblidable.

Val a dir, que tot i ser un projecte humil, el llibre poc a poc s’ha anat fent un espai per tal de ser una mica publicitat. Sense anar més lluny, i fa poc menys d’un mes, va sortir al Telediario de TV1 que l’anunciava com una de les novetats pel dia de Sant Jordi, informació errònia perquè no sortirà editat fins a aquest mes. Però la qüestió és que en parlin, no? Si voleu podeu veure el fragment de la notícia aquí; http://www.dailymotion.com/video/x557ie_el-llibre-els-estius-al-telediario_news. Avui dematí, l’escriptor Màrius Serra, ha parlat de La Catosfera literària a la secció Lecturàlia del programa de ràdio El matí de Catalunya Ràdio que presenta l’Antoni Bassas. És un àudio curtet en que trobareu la referència que hi fa cap al final; http://www.catradio.cat/reproductor/audio.htm?ID=247226. Ja per anar acabant, aquest dissabte dia 10 a les 23h, i també a Catalunya Ràdio, al programa L’internauta que presenta Vicent Partal és parlarà sobre el llibre, tot i que ja el podeu escoltar a; http://www.catradio.cat/reproductor/audio.htm?ID=247655.

Ah! I no ho oblideu, i per als que us interessi, el dia 15 de maig trobareu La Catosfera literària a les llibreries. Mentre, us deixo amb un slideshare  que he tret del blog Entrellum del Toni Ibañez de tots els blogs participants:

          

 

 

Primeres fotografies de “Vicky Cristina Barcelona”

          

Després d’haver-li donat un descans al meu estimat Woody al meu blog, permeteu-me que torni a parlar d’ell. Aquest mes de maig, i com ja és tradició des de fa uns quants anys, el director presentarà al Festival de Cannes, i fora de concurs, la seva esperada i nova pel·lícula Vicky Cristina Barcelona, que s’estrenarà a mitjans mes de setembre pròxim. Segueixo sense acostumar-me al títol. Per què no ho varen deixar en Midnight in Barcelona? Com a aperitiu i per fer-vos entrar gana, ja han sortit algunes de les fotografies oficials d’aquest nou film d’Allen, rodat l’estiu passat a Barcelona amb Scarlett Johansson, Javier Bardem i Penélope Cruz, entre altres grans actors i actrius que sortiran també a la pel·lícula. Us en deixo unes quantes!

         

            

I de què va Vicky Cristina Barcelona? Allen l’ha definida com una comèdia d’amor, amb una mica d’humor i de drama però sense sang. Dues al·lotes americanes arriben a Barcelona. Una és Cristina (Scarlett Johansson), una jove molt oberta i molt lliure, i l’altra és Vicky (Rebecca Hall), que al contrari que la seva amiga és més aviat tranquil·la i s’ha de casar de seguida que torni als Estats Units. Durant el seu viatge coneixeran a un artista (Javier Bardem) i a la seva ex-dona María Elena (Penélope Cruz). Els quatre es veuran ficats en un embolic amorós.

Només queden quatre mesos!

P.D.: Senyor Allen, torni a filmar a casa nostra. Independentment de la mala crítica que li varen fer l’any passat la premsa, les autoritats i alguns ciutadans, al manco jo, li prometo que l’acolliré i el rebré amb tota la meva amabilitat i admiració cap a vostè.

Cordialment:

               Caterina

 

  

 

Marjane Satrapi, una autora de culte

No em cansaré de parlar de la iraniana Marjane Satrapi al meu blog i de recomanar les seves obres, especialment Persèpolis. Per a mi és una de les millors autores de còmic que hi ha actualment i un clàssic vivent de la historieta dibuixada. La seva meravellosa Persèpolis m’ha portat a descobrir dos còmics més de Satrapi; Pollo con ciruelas (crec que encara no ha estat traduït al català) i Brodats.

Brodats és un còmic molt fresc i divertit en que un grup de dones iranianes, algunes de les quals apareixen ja a Persèpolis com ara la mateixa protagonista i la seva àvia, es reuneixen després d’un dinar per parlar de les relacions amoroses, dels homes i de sexe. Les seves històries particulars i els problemes que Marjane plasma a Brodats bé podrien ser qüestions tractades per dones occidentals, i això és el que més sorprèn, gratament s’ha de dir; que tot i la diferència cultural entre Orient i Occident, hi ha temàtiques que són universals. Aquest còmic ens apropa una mica més a les dones de l’Iran i és una manera de fer-nos entendre que, en segons quins aspectes, la manera d’enraonar d’elles i de nosaltres no està tan allunyada com ens pensem.

Pollo con ciruelas és una obra del tot independent a les comentades anteriorment. És un còmic més aviat tràgic en que, a diferència de Persèpolis, aquí Satrapi no utilitza la ironia en cap moment per tal de suavitzar una mica el drama de la història. Nasser Ali és un músic iranià que decideix morir quan la seva dona, durant una discussió, li romp el tar, l’instrument que l’ha acompanyat al llarg de tota la seva vida. Pollo con ciruelas va guanyar el prestigiós Premi Angoulême 2005 a la millor obra, premi que Satrapi ja havia aconseguit uns anys abans amb Persèpolis. Aquest és un còmic força interessant que un o una no ha de deixar escapar ja que dóna una mica què pensar.     

 

Qui diu que els mallorquins no tenim sentit de l’humor?

Són moltes les vegades que he sentit dir a certes persones que els mallorquins no tenim sentit de l’humor. “No es saben riure d’ells mateixos”. Els mallorquins sí ens sabem riure dels nostres problemes i de les nostres “desgràcies”. Tinc proves demostrables, en forma de vídeo, que em donen la raó. No els penjaria si no valguessin la pena. Duren poc i són boníssims! Els vídeos són una paròdia de certs esdeveniments que ha patit l’illa. S’han agafat imatges de films molt coneguts que eren adients pel tema a tractar i els han doblat al mallorquí. No deixeu de veure’ls! (Perquè després continuïn dient…)

• Les inundacions del metro de Palma (TITANIC)

• La conquesta de Mallorca (300)

 

Un estiu de sèries!

L’estiu és sinònim de descans, de vacances, però també de retorn, com és el cas d’algunes sèries de televisió. Acaba de començar la quarta temporada de Mujeres desesperadas que encara, pel que s’ha vist en els primers capítols, sap mantenir l’enginy després de tantes temporades, fet que no és gens fàcil si un coneix l’argument. El dubte que ens va quedar als espectadors en el capítol final de la temporada passada i, jo diria que fins i tot mal gust de boca, ha quedat resolt, però comencen nous misteris entre les veïnes de Wisteria Lane.

L’altra sèrie, per a mi esperada, és Cinco hermanos. Segona temporada que no crec que la cadena Cuatro tardi gaire a tornar a emetre per tal d’entretenir-nos amb les aventures i desventures d’aquesta família americana formada per cinc germans, els Walker. 

Diuen que les sèries estan ara més de moda que les pel·lícules perquè un s’endinsa millor en les trames i acaba entenent millor la psicologia dels personatges. I a vosaltres? Quines sèries us agraden i per què? Quines espereu amb expectació de cara a l’estiu o a la pròxima tardor?