Curs d’interiorisme a la Complutense

Recent tornada de Madrid de fer un curs d’Espais Interiors al Cinema i a la TV impartit per la Universidad Complutense. Una experiència fantàstica, unes ponències interessantíssimes, la gent amb la qui vaig tractar molt amable i simpàtica, i he tornat enamorada de San Lorenzo de El Escorial i les pintures del Museu Thyssen-Bornemisza!

Diploma del curs

Monestir de San Lorenzo de El Escorial

Jardins del monestir

Llibreria de segona mà al centre de Madrid

Full informatiu del museu Thyssen

Jardins del Palacio Real

Gran Vía

Cançó de Blaumut que sempre associaré amb aquests dies tan meravellosos!

Un Sant Jordi diferent

Ahir vaig viure el meu primer Sant Jordi a Palma com a llibretera i signant exemplars de Dos dies a Barcelona!!! Va ser una jornada molt especial a nivell personal i m’ho vaig passar genial!!! Durant el dia hi va haver sorpreses, visites esperades i inesperades, moltes recomanacions literàries, bon ambient, temps primaveral amb caloreta inclosa i també, com no, llibres i roses!

Collage d’una gran jornada

Fullejant els llibres de Sant Jordi (TOTES LES CANÇONS PARLEN DE TU de Xavi Sarrià i MORT DAMUNT LA GESPA de Josep Maria Palau i Camps) amb un cafè i una cupcake de La Casina del Cupcake (https://www.facebook.com/lacasinadelcupcake)

P.D.: Donc la segona novel·la que estava escrivint per finalitzada però calcul que no serà enguany que vegi la llum. En tot cas aniré informant.

Setmana del llibre en català a Palma

No deixeu de visitar a Palma, i fins al cap de setmana que ve, la Setmana del Llibre en català. Entre les retallades i que el Govern Balear se mostra contrari a la pròpia llengua de les illes cada any és més complicada de muntar aquesta fira. Així que als qui vos cau a prop esper que no hi falteu.

També tendreu una oportunitat d’adquirir Dos dies a Barcelona! Després de quasi dos anys d’haver-se publicat la meva primera novel·la encara me continúa fent molta il·lusió trobar-la per aquí i per allà inesperadament. Feliç!

P.D.: Les correccions del nou llibre m’estan duent una feinada, molta més de la que imaginava en un principi però poc a poc va agafant forma. Amb ganes d’acabar ja però molt animada alhora! Entre la nova feina, donar classes de repàs i demés no puc dedicar tant temps com voldria al blog ara mateix. Esper més endavant poder tornar-m’hi a posar a escriure amb certa regularitat perquè ho enyor una barbaritat!

Nova novel·la acabada!!!

Una idea que va començar a rondar-me pel cap al 2007 ha anat agafant forma al llarg d’aquest darrer any i mig. Sí, per fi he acabat la nova novel·la!!! Ara s’inicia una etapa de correccions, de triar el títol definitiu de l’obra i fer recerca d’editorial, el que no serà senzill però tampoc impossible. Esper que la història compleixi uns mínims com perquè qualque dia la pugueu llegir. En aquesta nova narració hi ha més trames, més personatges i més pàgines que a l’anterior llibre Dos dies a Barcelona. Aquest pic abandon la ciutat de Barcelona per adoptar un altre escenari, un de nou, per als meus personatges: la Serra de Tramuntana (Mallorca), zona declarada al 2011 Patrimoni de la Humanitat. I fins aquí puc dir. Tenc moltes ganes de que de cara als propers mesos hi hagi novetats respecte a aquesta segona novel·la i poder-vos informar!

Serra de Tramuntana

Les millors lectures de 2013

Són molts els llibres que han passat enguany per les meves mans. A continuació vos faig saber els títols que més m’han agradat. Si voleu més informació sobre qualcuna de les novel·les que surten en aquest post feu un clic damunt la imatge:

                                     
EL MAPA DEL TIEMPO                     EL BLAU PÀL·LID DE        SURT EL SOL I ENCARA PLOU       (Félix J. Palma)                           LA ROSA DE PAPER            (Marta Grau i Pau Estrany)                                                                          (Antoni Serra)

                                     
TEMPS D’INNOCÈNCIA                LA CIUDAD DESVANECIDA                       PEYTON PLACE
(Carme Riera)                                      (Mario Verdaguer)                            (Grace Metalious)

                                      
JO, ROBOT                                         LA PRINCESA DE GEL                                    STONER
(Isaac Asimov)                                  (Camilla Läckberg)                             (John Williams)

Dijous passat, dia 12, me van convidar a la secció cultural de l’Informatiu Vespre d’IB3 Ràdio per xerrar de Dos dies a Barcelona, del nou llibre que estic escrivint i de literatura en general. Si vos ve de gust escoltar la entrevista que me van fer basta que pitjeu damunt la següent fotografia per accedir a l’enllaç de l’audio.

Liberal Arts

Sent debilitat per les pel·lícules d’en Josh Radnor (però mai he vist la sèrie que protagonitza, How I met your mother, perquè de per sí me fa mandra seguir sèries, més aviat en mir poques). El seu darrer film, Liberal Arts, se m’ha clavat ben endins. El van estrenar enguany i ja l’he vist tres pics!

Per què m’agrada Liberal Arts? Xerra molt sobre llibres, cultura en general i les converses entre els protagonistes són genials, de les que fan pensar. Però mai abans m’havia identificat tant amb un personatge cinematogràfic, en aquest cas el paper que interpreta Elizabeth Olsen (excepte pel tema dels vampirs, si heu vist el llargmetratge sabreu de què vos xerr). També hi ha una frase, o millor dit part d’una conversa al final de la pel·lícula (se tracta del darrer paràgraf que he reproduït al final d’aquest post), en que les mateixes paraules me les he dit interiorment mil i una vegades al llarg de la meva vida, tan calcades són que quan les vaig escoltar quasi vaig caure de la butaca del cine, paraules que mai he comentat amb ningú del meu entorn perquè pensava, qui me pot entendre? Idò sí, en Josh Radnor m’entén (no deixa de ser graciós!) perquè sinó esriure una cosa així, si no ets un enamorat dels llibres, és pràcticament impossible. Liberal Arts, cada vegada que la pos, me fa sentir acompanyada, més compresa i menys sola respecte a la meva manera de pensar i veure el món.

Vos deix amb unes quantes frases d’aquesta pel·lícula escrita, dirigida i protagonitzada per en Josh Radnor:

“Per si no t’ha quedat clar, te trob a faltar. No sé molt bé per què, quasi no te conec.”

“No diguis no. La fortuna mai somriu a aquells que diuen no.”

“Diu que el propòsit de la ficció és combatre la solitud.”

“Passar quasi tot el teu temps amb un llibre de 1.100 pàgines sol arruïnar la teva vida social.”

“He descobert que si reemplaces el clàxon i els crits escoltant a Schubert o Telemann la ciutat se torna insoportablement bella.”

“Qualsevol lloc del que no surts és una presó.”

“Ador els llibres de la forma més retorçuda posible. M’agraden els arbres perquè mos donen llibres!”

“Estic intentant llegir menys. Sentia que llegir tant sobre la vida me llevava temps de viure la vida. Així que intent acceptar invitacions a coses i dir-li “hola” al món un poc més. Està…, bé.  Però quasi sempre que estic fora pens que seria més feliç llegint al llit i això no me fa sentir tan bé. Encara llegesc molt però sí sóc més conscient dels límits d’un llibre. Té sentit?”

Minicroissants farcits dolços

INGREDIENTS:
- Pasta de full (1 ó 2 paquets)
- Mantega
- Rovell d’ou
- Sucre en pols
- Farcit (en aquest cas sobrassada, mel, crema de xocolata, melmelada d’aubercoc i melmelada de fresa)

Estenem i aplanam la pasta de full (millor si és redona) a la taula de la cuina. Li untam damunt mantega una mica desfeta per tal que no espenyi la massa. A continuació, dividim la pasta de full en triangles que s’ajuntin tots al centre del cercle. Quant més amples els fem més grans sortiran els croissants. Després, a la part ample de cada triangle, hi posam l’ingredient amb el qual els omplirem per dins. El farcit també podria ser salat, evidentment, com ara de pernil dolç i formatge, sobrassada i formatge, foie gras, tonyina, salsitxa, etc. Com a farcit dolç jo he triat un poc de sobrassada a cada porció i per damunt una mica de mel, crema de xocolata, melmelada de fresa i d’aubercoc (quant més espessa és la melmelada millor o sinó se desfarà al forn).

Un cop fet aquest pas, enrotllem els triangles començant per la banda més ampla, on tenim els ingredients del farcit. Ja amb la forma de croissants tancam bé les puntes perquè no surti res del que va a dins i, amb un pinzell o amb la mateixa mà, els banyam tots, d’un en un, amb el rovell d’ou que haurem separat anteriorment. Finalment hi afegim un poc de sucre en pols per damunt.

Preescalfam una estona el forn i untam bé la safata, que hi ficarem a dins, amb mantega. Seguidament hi col·locam els croissants, ben separats els uns dels altres, i els tenim uns 15-20 minuts a 180º aproximadament (que ja se sap que cada forn és un món!), fins que quedin ben daurats. Un pic fora els croissants se refreden aviat i se solen desferrar fàcilment de la safata. La decoració va a gust de cadascú. Jo als de sobrassada amb mel els hi he afegit un toc de mel per damunt, als de melmelada sucre en pols i als de crema de xocolata una mica de xocolata en pols. I llestos per menjar! Esper que vos agradin si els provau de fer!