
S’acaba de presentar el nou anunci turístic que promocionarà les Illes Balears la propera temporada. El protagonista, per segon any consecutiu; Rafel Nadal! I surt guapíssim!!! Ains… Bé, després d’haver fet una mica d’adolescent histèrica diré però que m’agradava més l’spot anterior. Per a mi era més creatiu i original. El del 2010 està molt ben treballat tècnicament parlant, és molt mediterrani i amb unes localitzacions meravelloses, precioses i ben reals. Que cap al final aparegui el mirador de Son Marroig (Deià) és una meravella i baix el meu punt de vista és un dels llocs més bonics de Mallorca, especialment per a contemplar postes de sol. Però tenc la sensació en veure’l, en el seu conjunt, de que va destinat tan sols al típic turista de sol i platja. Hagués estat bé mostrar algun carrer emblemàtic de Ciutat, o el port de Ciutadella, o Valldemossa, o tirar una mica també per la part cultural. I els qui surten a l’anunci (excepte el meu estimat Nadal, clar), me posen una mica nerviosa, especialment les al·lotes dels biquinis. Tot i així, l’spot no me disguta (no sé què en pensau vosaltres). Més endavant es farà en altres idiomes i esperem que també en català. En fi, QUÈ GUAPES SÓN SES ILLES!!! Snif…
-
Illes Balears 2010 (anunci versió llarga)
-
Illes Balears 2009 (anunci anterior)
Audrey Hepburn es va convertir en una de les meves actrius preferides quan la vaig veure als catorze anys a Charada (1963). Fa uns dos anys se va editar una biografia sobre ella escrita per Donald Spoto, autor de qui ja havia llegit Alfred Hitchcock, la cara oculta del genio que recoman moltíssim.


olgut i més (sense tornar ni un euro), i ja es passeja pels carrers com si res (jo l’he vist amb els meus propis ulls). O aquella altra que va robar doblers dels ciutadans aprofitant el seu càrrec i que els va guardar al seu jardí dins un pot de ColaCao, un tema que va portar coa i moltes vinyetes còmiques als diaris locals al seu moment. Però aquelles declaracions de la pocavergonya aquesta dient que el que volia, quan hagués acabat tot, era modificar la cançó del ColaCao per poder enriquir-se encara una mica més, enfotent-se de tots nosaltres, me va semblar insultant. La paraula penediment, pel que veig, no entra en el vocabulari d’aquesta gentussa. El cas Palma Arena és un dels que foten ràbia de debò. Projecte milionari, teòricament es va construir com a edifici destinat per al ciclisme però amb una pista interior que mai va estar homologada, amb una cuina a les seves instal·lacions de 6000€ que ningú ha utilitzat i humitats per tot quan no fa ni dos anys que es va inaugurar. El més surrealista, aquesta
foto d’un ascensor que havia de donar sortida a unes pistes exteriors que mai es varen arribar a construir i que surt al no res, enmig d’un descampat. O l’altre cas, el de l’expresident de la comunitat, que es va comprar un “palacete” al casc antic de Ciutat valorat amb un preu que aquest home ni amb el que tenia ni amb el que guanyava s’hagués pogut comprar mai, però se’l va comprar. I la darrera sobre aquesta investigació, tal qual ho posava un diari ahir o despús ahir, és el que es va gastar en alguns complements per a la seva caseta: prop de 400€ amb unes escobillas lulú per als banys i quasi 1000€ en quaranta felpudos coco (els noms tenen certa gràcia, per això els mantenc en castellà). Quaranta!!! Com no fossin alguns per forrar les parets, per què en necessitava tants? Ara sabem el motiu de que l’expresident marxàs pitant cap als Estats Units quan va perdre a les darreres eleccions. Bé es devia veure venir tot el pastís que havien muntat ell i els del seu partit al llarg dels anys de govern. I cada dia surten dades noves d’aquest cas, d’altres i de nous, com si fossin capítols d’una novel·la per entregues. Aquests són només quatre exemples dels molts que n’hi ha de casos de corrupció a ses illes, tants, que no seria capaç de recordar-los tots, i no exager. Fa temps que tenia pendent un post com aquest, però sentia vergonya aliena de tot el que estava passant a Mallorca. Ara, però, veig que no és un problema tan sols d’aquí. “Xoriços”, per desgràcia, n’hi ha per tot! Això sí que és una autèntica pandèmia!






Diré que preferesc el cinema en versió original subtitulat, especialment després d’haver vist com un mal doblatge tant en castellà com en català es carregaven Vicky Cristina Barcelona de Woody Allen. Per tant, us deix amb el tràiler en V.O.S. en castellà de New York, I love you, a veure si us entren ganes de veure-la.









